Escrita pel seu nebot, Jaume Prat, l’obra està dedicada a la que va ser la primera dona regidora de l’ajuntament de la vila i és el segon volum de la col·lecció “Gent de Salt”

La periodista Gemma Busquets, especialitzada en memòria històrica amb perspectiva de gènere, va conduir l’acte i va recordar les 13 dones que van exercir com a regidores a les comarques gironines durant la Guerra Civil

_____________________________________________________________________________

El Museu de l’Aigua va acollir dimecres al vespre la presentació de la biografia de Teresa Pons Tomàs, la primera dona que va ser regidora de l’Ajuntament de Salt. L’acte va reunir més d’una trentena de persones, que van poder conèixer la trajectòria vital i política de la saltenca a través del relat del seu nebot i autor de l’obra, l’historiador Jaume Prat i Pons, en una conversa conduïda per la periodista i escriptora Gemma Busquets, especialitzada en memòria històrica amb perspectiva de gènere.

L’alcaldessa de Salt, Cristina Alarcón, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents. Durant la seva intervenció, va valorar la importància de recuperar i difondre la memòria de les persones que han contribuït a construir la història del municipi, especialment la de dones «fortes, valentes i atrevides» que van obrir camí i van fer possible més presència femenina en la vida política local.

Tot seguit, Gemma Busquets va contextualitzar el paper de les dones en la política municipal durant la Guerra Civil i va recordar les 13 regidores que van assumir responsabilitats als ajuntaments de les comarques gironines durant el conflicte. “Molts dels homes que eren regidors van ser cridats al front de guerra i elles eren dones amb empenta que van decidir assumir un rol polític que fins aquell moment era exclusivament masculí”, va explicar la periodista.

En aquest context, Busquets va destacar que Teresa Pons va ser nomenada regidora de l’Ajuntament de Salt el 19 d’octubre de 1936, en representació de la CNT, dos dies després d’Àngela Clos, a l’Ajuntament de Palafrugell, i dos dies abans d’Antònia Adroher, a l’Ajuntament de Girona.

La conversa va donar pas al relat de l’historiador “d’espardenya” i nebot de l’homenatjada, Jaume Prat i Pons, que va compartir anècdotes i records sobre la figura de la Teresa, a qui la família de Salt coneixia com “la tia de França”. A l’inici de la seva intervenció, l’historiador va voler posar en relleu la dimensió més humana de la protagonista. «Era una persona normal i corrent a qui li va tocar viure un moment clau de la història», va assenyalar. “Després de tot el que va viure, ella va tirar endavant sense explicar res als seus fills, que van conèixer la història dels seus pares perquè els la vaig explicar jo fa uns anys”, va revelar Prat qui va afegir que de la seva vida a Salt, la Teresa només parlava del centre de Cultura “La Floreal” i de la seva trajectòria com a actriu de la companyia Arte y Amor.

Durant la conversa, Busquets i Prat també van repassar la infància de Teresa, que era la tercera de quatre germans de Can Clarà i va créixer en una família de caràcter matriarcal, una circumstància poc habitual a principis del segle XX. «Ja des de ben jove va defensar la igualtat entre homes i dones i estava molt interessada en les qüestions socials que afectaven el poble», va explicar el seu nebot, qui va precisar que aquest compromís la va portar a formar part de les Joventuts Llibertàries.

Sobre la seva participació política a l’Ajuntament de Salt, Prat va especificar que ho va descobrir per “casualitat” l’any 2004 quan va acudir a l’Arxiu Municipal a buscar informació sobre el seu avi Jordano, germà de la Teresa, que va morir afusellat pels feixistes el 15 de novembre del 1939 al cementiri de Girona. “La Teresa va ser nomenada el 19 d’octubre de 1936, només dos dies abans que Antònia Adroher a qui s’ha homenatjat, mentre que a la Teresa, fins ara, ningú la coneixia”, va lamentar Prat.

Durant més d’una hora, Busquets i Prat van aprofundir en la vinculació de Teresa Pons amb els moviments sindicals i la política municipal dels anys 30, la seva relació sentimental amb Salvador Piñol, el líder sindical de la CNT i pare dels seus fills, i de les conseqüències que la Guerra Civil i l’exili van tenir en la seva vida i en la de la seva família. També van abordar el silenci que va envoltar durant dècades la seva història. “Mentre que alguns catalans volen reivindicar figures com les de la Teresa, d’altres no en volen parlar ni saber-ne res”, va apuntar Busquets, en referència al silenci i al secretisme que es van imposar en moltes llars després de la Guerra Civil.

Una reflexió que Prat va aprofitar per explicar com la recuperació de la història de la seva tia també ha servit per reunir una part de la família, que s’havia distanciat a causa d’aquest silenci, que havia generat desconfiança i buits en la memòria familiar. «La història de la meva família és un exemple més de les que es van viure en moltes cases del municipi amb parents a l’exili, afusellats o desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola, un conflicte bèl·lic que aquest any fa 90 anys que va esclatar», va afegir.

Jaume Prat va visitar la Teresa Pons a França quan tenia 12 anys i la va tornar a veure a Catalunya quan en tenia 17 en una de les visites que ella va fer a partir de l’any 1978 acompanyada d’alguns dels seus fills: l’Àngela i la Llibertat, filles d’un matrimoni anterior d’en Salvador Piñol, i en Georges (Jordi) i en François (Paco). Teresa Pons i Tomàs, viuda des de l’any 1947, va morir a Montauban, a Occitània (França) el 4 de desembre de 1988.

Entre els assistents a la presentació hi havia un altre dels nebots de l’homenatjada i representants del consistori, com el tinent d’alcaldessa Toni Vidal, la regidora de Festes, Margarita Gallardo i la regidora Soumaya Waez, entre altres autoritats. Els dos fills de Teresa Pons, que resideixen a Tolosqa no van poder assistir-hi a causa de la seva avançada edat.

La biografia “Teresa Pons i Tomàs. 10-04-1011/04-12-1988” és el segon volum de la col·lecció editorial «Gent de Salt», impulsada per l’Ajuntament de Salt amb la col·laboració de la Diputació de Girona amb l’objectiu de recuperar i divulgar la vida de figures rellevants de la història i la societat del municipi. La col·lecció es va estrenar l’any 2024 amb el llibre “Alfons Moré Paretas (1930-2001)”, escrit pel periodista Albert Requena López i dedicat al podòleg, polític i fill predilecte de la vila.