Aquesta declaració permet continuar accelerant la tramitació urbanística i el desenvolupament de les dues actuacions, cridades a donar un nou impuls a l’assistència sanitària, la formació i la innovació biomèdica del país i a consolidar Catalunya com un dels principals pols europeus en salut i ciències de la vida.

La declaració d’interès general, a més de posar de manifest el paper central de les dues iniciatives per al futur del país, té efectes concrets en la seva execució. D’una banda, en l’àmbit energètic, reforça que aquests projectes puguin accedir a una tramitació prioritària pel que fa als permisos de connexió i capacitat a la xarxa elèctrica, que es planifica en l’àmbit estatal. Això és especialment rellevant perquè la implantació de grans equipaments sanitaris i de recerca requereix una potència energètica elevada, i amb aquesta declaració, es reafirma la seva posició perquè siguin considerats projectes prioritaris en l’assignació de capacitat i connexió.

Adjudicació definitiva del Campus

Pel que fa al Campus de Salut de la Regió Sanitària de Girona, justament aquest divendres passat, Infraestructures.cat va adjudicar definitivament el projecte arquitectònic a la UTE PINEARQ, SLP & Brullet de Luna i associats i SLP & PEGI Engineering, SL. És la proposta que, sota el lema Devesa de Salut 21, havia obtingut la millor puntuació al concurs d’idees, tal com es va explicar en la reunió de la Comissió Mixta celebrada el 9 de març passat a Girona.

Ara, un cop l’empresa ha presentat tota la documentació requerida i no hi ha hagut cap oposició dels altres licitadors, s’ha procedit a adjudicar el projecte i signar el contracte. A partir d’aquest moment, l’equip guanyador té dos anys per redactar l’avantprojecte i els projectes bàsic i executiu del complex.

El futur campus, que es construirà en uns terrenys a cavall de Girona i Salt, inclourà el nou hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta, així com nous espais docents, de recerca i d’innovació impulsats per la Universitat de Girona. A més, hi haurà un hub d’empreses sanitàries.

Aquesta planificació del nou Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona afavorirà les sinergies entre assistència, formació, recerca i innovació. El projecte impulsarà el territori com a centre d’excel·lència biomèdica i motor econòmic i científic de referència en l’àmbit europeu, cosa que afavorirà l’atracció i la retenció de talent professional en l’àmbit de la salut.

El campus es desenvoluparà sobre una superfície total de 175.000 m² de sòl, dels quals 130.000 m² estan qualificats com a equipament, amb una capacitat edificable de fins a 320.000 m², mentre que la resta és espai verd integrat en el campus. El pla funcional d’usos assistencials preveu entre 170.000 i 175.000 m² per al nou hospital, que s’afegiran als 50.000 m² actuals del Parc Hospitalari Martí i Julià. A més hi ha previstos 59.725 m² per als usos universitaris, de recerca i innovació. També es reserven més de 80.000 m² per a creixements futurs, i així se n’assegura la viabilitat a llarg termini.

El nou complex hospitalari, segons el Pla funcional assistencial, passarà dels 19 quiròfans que hi ha actualment entre l’Hospital Trueta i el Santa Caterina, a 31 un cop l’obra estigui acabada i a 33 amb el creixement previst amb l’espai de reserva. Les àrees d’intervencionisme creixeran notablement, ja que passaran de les 12 sales que hi ha actualment al Trueta a un total de 18, o fins a 24 amb l’espai de reserva.

L’àrea d’hospitalització també experimentarà un important creixement perquè es passarà dels 674 llits que hi ha actualment, entre llits convencionals, crítics, semicrítics, tant d’adults com pediàtrics, a un total de 791 com a punt de partida i fins a 855 com a màxim. L’àrea d’urgències passarà de disposar 84 boxs a 136 i fins a 162 en el moment de màxima ocupació.

La inversió prevista per al Campus de Salut de la Regió Sanitària Girona és de 740 milions d’euros. El Departament d’Economia i Finances està preparant un pla econòmic i financer que analitzarà les diferents alternatives de finançament possibles que maximitzin l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat del projecte i que garanteixin la sostenibilitat de les finances públiques a curt, mitjà i llarg termini.