L’Arxiu Municipal de Salt ha rebut una segona cessió de la família Sunyer i Bover, que amplia i completa el fons documental de Salvador Sunyer i Aimeric cedit l’any 2023 i que consistia en 7 capses amb bàsicament documentació sobre la seva activitat política com a senador, alcalde i membre del Parlament de Catalunya.

En aquesta ocasió, la donació, que consta de quinze capses, està formada per documentació personal de Sunyer, entre les quals destaquen correspondència, reculls de premsa, dossiers d’actes i celebracions i, el més rellevant, esborranys i versions definitives de narracions, poemes, obres de teatre i articles d’opinió, publicats fins a l’any 2015.

La importància d’aquest nou material radica en què ens permetrà conèixer de més a prop el procés creatiu i el pensament de Salvador Sunyer i Aimeric, més enllà de la seva trajectòria política.

Salvador Sunyer i Aimeric

(Salt, Gironès, 1 de febrer de 1924 — Salt, Gironès, 9 de juny de 2017)

Activista polític i cultural i poeta.

Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys. Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica (1940-55). Aquests anys començà a col·laborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà. Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic. El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador. Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), començà a impartir classes, inicialment a casa seva, activitat que exercí fins a la dècada de 1970 i que el portà, l’any 1984, a ser nomenat membre permanent de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya. Fou cofundador i membre del jurat i secretari (1970-81) del premi Prudenci Bertrana, i el 1976 i el 1977 llegí a Girona el manifest de l’11 de Setembre.

Senador per l’Entesa dels Catalans (1977-79), del 1980 al 1984 fou diputat al Parlament de Catalunya com a independent pel PSC. Elegit alcalde de Salt el 1984 i el 1987, el 1991 es retirà de la vida política.

Entre d’altres, rebé els premis ADAC de la normalització lingüística (1987 i 2006), la Creu de Sant Jordi (1994), una menció personal del premi Ramon Aramon a la lleialtat lingüística (1995) i el títol de mestre en gai saber (2012).

Publicà reculls poètics: Cordada d’hores (1952), Llibre de coneixences (1995), El mirall i les ombres (2006), Sonets de sotavent (2009), L’altre llibre de les bèsties (2009) i Les deixes del Reremús (2012), a més del text de la cantata Saba Nova. Naturàlia (1995) i de l’oratori Magdalena Penitent (2007).